"Casa meva, coses meves, que em retornen al ser" Amèlia Mañà Domes
Ritual Iniciatic. Ester Bravo
L'amor és, abstrau,
trenca, arrecera,
obre forrellats i fecunda
amb rialles i plors.
Espolsa les tenebres i
condemna a una llum encegadora...
i així torna la tenebra.
Camino, experta en dreceres impossibles,
i no tinc fred sinó dels meus...
Un moviment,
migdiada calenta,
el pensament calat d'un tacte salvatge,
és l'hora d'apaivagar neguits
entre bancals d'aire fresc i airejat.
Pedres en la mirada,
tantes passes són la llança de punta roent
clavada a l'epicentre de la meva espatlla.
Dolor antic, de pes,
de cadenes ajustades als turmells sagnants,
a la follia esmaperduda de quan no
existeixo.
Sol, quietud,
una sola rosella tinta de roig tot un
trajecte.
Ella doma l'instint del què sóc.
L'au aixeca el seu vol solemne
i de les seves ales en regalima el fluxe de
la vida.
El viatge acaba en un canal sec,
en un mar de dubtes,
en un toll fangós.
O en la pluja que tot ho omple.
Jo sóc la bassa impacient,
que espera la dansa, fràgil i violenta,
de tants núvols negres arrenglerats
des de fa mil anys...
Tempesta sóc. Quietud desperto.
Les brides del meu destí...jo les estrebo.
Honro a tots els que aquí m'han portat,
d'ells en bec el got d'aigua i el verí.
Continua Faust, jo acabo aquí...
|
Faust Espejel
Fa moltes llunes
les nostres passes
es van tornar a retrobar
Cada un de nosaltres
creia que venia
d'un temps i espai diferent
Rèiem i ploràvem
plens d'emocions
que no sabíem d’on venien
Vàrem dansar,
cantar i pintar
invocant als nostres ancestres
Poc a poc la boira
es va anant aclarint
i a estones enfosquint
Jo hi sóc
Tu hi ets
Tots hi som
D’aquí dos llunes
tindrem respostes
tindrem preguntes
Serem un sol cos
Palpitant de vida
Palpitant de mort
Les nostres danses
compartiran l’espai sagrat
dins de les pintures
Cada un de nosaltres
està preparat
per saltar al buit
Nu vaig néixer
nu moriré
nu renaixeré
|